- Telf. 93.427.03.75

Ja estem vacunats!

Posted by on febr. 2, 2021 in Blog, Noticies |

Ja estem vacunats! Per fi tots els nostres residents i personal estan vacunats! De les dues dosis! Ens semblava un moment molt llunyà però per fi ja hem arribat a la meta. Passet a passet i amb constància i molt bon fer de tots, residents, personal, direcció i famílies anem avançant per molt bon camí. Els nostres residents es troben tots molt bé i el virus es queda fora… no ho deixarem passar! En contacte directe amb la unitat de vacunació de la Vall d’Hebró, s’informa de tots els ingressos nous que hi ha en el centre per a poder ser vacunats en la major brevetat possible. Junts ho estem...

Llegeix més

Les noves tecnologies en temps de Covid

Posted by on des. 16, 2020 in Blog, Noticies |

Les noves tecnologies en temps de Covid La veritat és que l’associació entre noves tecnologies i persones majors mai ha estat molt estreta. Si que és veritat que ens podem trobar persones majors curioses, ansioses d’aprendre i poder manejar-se en aquest món tan desconegut per a ells. I va arribar el Sars-Cov 2, mundialment conegut com Covid i que va trastocar el nostre món fins a uns límits fins ara inimaginables. Ens va fer canviar tota la perspectiva de rutina que teníem fins ara i la nostra vida va donar un gir de 180 graus. Des de la cosa més simple que era sortir a comprar o anar a un caixer se’ns marcaven una sèrie d’accions que havíem de fer, posar-se la màscara, rentar-se les mans constantment, utilitzar gel desinfectant… A la residència això va provocar una ecatombe, una manera de viure fins ara insospitable que algun dia poguéssim viure aquests moments. Es van tancar les portes. Sense poder sortir els residents ni entrar les famílies tot el que passava era una novetat per a tothom. I van aparèixer elles! les videollamadas que per a nosaltres eren acció corrent amb els nostres afins, per a molts dels nostres residents va ser com descobrir una finestra a l’exterior, un acostament amb els seus que encara que no era contacte físic, el que es transmetia era moltíssim més que una abraçada en aquells moments. Per al nostre dia a dia comentar amb algú de quedar per a una videotrucada és una cosa molt normal, però per als nostres residents, molts d’ells han conegut els telèfons mòbils ja en una època avançada, veure a les seves famílies a través d’una pantalla i podent parlar amb ells, la veritat és que va ser una gaudida experimentar aquesta alegria amb ells. Així que, en aquests moments en els quals no podíem estar amb els nostres, beneïdes...

Llegeix més

Paraules per al record

Posted by on des. 14, 2020 in Blog, Noticies |

Paraules per al record Tots hem viscut moments tristos en els quals ens ha tocat acomiadar a algú. Però no parlem d’aquells comiats en les quals “ja ens veurem per aquí”, ens referim a aquells comiats en què ja no tornarem a veure a aquesta persona mai més. Són aquells comiats sempre amb sabor amarg en les quals et sents esfonsat, en les quals el cap et va a mil i el teu cervell comença a crivellar-te amb pensaments de l’estil “se m’han quedat moltes coses en el tinter, el podria haver abraçat més, li podia haver dit tot el que estava callant…” Aquells comiats dels quals ens costa tornar a aixecar-nos però de les quals hem d’empènyer per a poder avançar.     Hi ha moltes maneres de poder deixar enrere aquesta tristesa, hi ha qui s’ailla i deixa que tot flueixi, hi ha qui s’enfronta a ella i intenta fer coses en l’altre extrem, en el de l’alegria i hi ha gent que la mira de cara i a tots aquests pensaments que ens assalten en aquest moment, els posa paraules.   A internet hem trobat un exemple de l’última manera que us hem comentat. Heiny Yataco, és una periodista de Upsocl, un canal que genera contingut digital de tota mena. que va escriure una carta al seu pare mort 8 anys enrere.     Han passat 8 anys des que et vas anar, i confesso que aquests anys se’m fan dies, perquè encara no puc creure que no et tingui més en la meva vida. La teva partida va ser l’etapa més dolorosa de la meva vida, perquè sens dubte vas ser el millor pare. Déu et va portar en el moment menys esperat i sense previ avís, et va portar quan jo estava començant a madurar, quan la meva adolescència estava acabant, quan la meva vida començava a ser encara més feliç. La teva partida no em va donar temps a poder acomiadar-me de tu, tenia tantes coses per dir-te, tant per agrair-te. Vas fer de la meva infància i infantesa, les etapes mes boniques de la meva vida, etapes inoblidables plenes de viatges i experiències. Has fet de la meva vida la millor, no tinc dubte que vas complir molt bé la teva labor de pare. Mai vas fer que em faltés res, i sempre et vas encarregar de fer-me feliç. I confesso que ara tot se m’és difícil. Voldria poder ser capaç d’arribar a casa i poder explicar-te com em va anar en la universitat, lo feliç que sóc estudiant. Voldria poder asseure’m en la teva falda i que sàpigues de les caigudes i assoliments que estic tenint. Voldria arribar a casa amb...

Llegeix més

Recorda’m…

Posted by on abr. 14, 2020 in Blog, Noticies |

Recorda’m… Estan sent moments durs a nivell emocional. Tots els esquemes que tenim se’ns han ensorrat. Ens falten les abraçades, els petons, les carícies, un fins ara ens veiem. El nostre contacte es redueix a una videotrucada, a converses interminables penjats al telèfon, a missatges… Però, encara que la proximitat estigui tan lluny, mai estem preparats per a la separació forçosa. Als que estan no els podem tocar i als que ens han deixat no els hem pogut acomiadar. És tan gran el buit i el dolor que ens deixen de cop que no som capaços d’assimilar-lo. Ens costa adonar-nos que no tornarem a veure aquest somriure, no sentirem aquesta carícia i no tornarem a sentir aquesta riallada… Però, saps que diuen? Que una persona no s’oblida si romanen els seus records i això és el més bonic que ens poden haver deixat els que han marxat. Des d’aquí volem dir-los que s’han portat una miqueta de nosaltres però que han deixat molt. Per a tots ells i per a tota la seva família volem fer-los arribar una abraçada enorme i el nostre més sincer condol. Loli Residència Barcelona Puedes llorar porque se ha ido, o puedes sonreír porque ha vivido. Puedes cerrar los ojos y rezar para que vuelva o puedes abrirlos y ver todo lo que ha dejado; tu corazón puede estar vacío porque no lo puedes ver, o puede estar lleno del amor que compartisteis. Puedes llorar, cerrar tu mente, sentir el vacío y dar la espalda, o puedes hacer lo que a ella le gustaría: sonreír, abrir los ojos, amar y seguir.               DAVID HARKINS Foto: Myriam...

Llegeix més

Planificar el teu propi funeral. Ja pots

Posted by on gen. 17, 2020 in Blog, Noticies |

Planificar el teu propi funeral. Ja pots “No cal plorar la mort, és millor celebrar la vida” Jaime Sabines Segur que molts de nosaltres hem assistit a algun funeral, ja sigui d’algun ser estimat o d’un conegut. Hem assistit al ritual que té aquest moment i assegurança que a mes d’un se’ns ha vingut a la ment moltes preguntes, algunes de les quals podrien ser Com seria el meu funeral? Qui assistiria?… La gran majoria no li donem importància a aquest moment que arribarà i deixa les decisions, en molts casos difícils de prendre, a la família. Tot el relacionat amb la mort al nostre país va sempre associat a la tristesa, a la solemnitat i al dol, encara hi ha pobles del nostre país en els quals en la defunció de la persona s’ha de respectar portant dol, hi ha els qui durant un temps i uns altres durant tota la vida. La percepció sobre la mort va canviant a mesura que va canviant la societat, encara que encara queda molt que el tema sigui parlat i comentat sense la conseqüent sensació d’estar faltant el respecte. “La mort no existeix, la gent només mor quan l’obliden; si pots recordar-me, sempre estaré amb tu” Isabel Allende Fins fa ben poc el fet de planejar el funeral en vida no s’havia sentit. Són moltes les empreses funeràries les que actualment ofereixen aquest servei. Són tantes les decisions que en aquest moment han de prendre els nostres familiars i amics que perquè no resoldre-les amb antelació. Si ens parem a pensar en el tema ens assalten moltíssimes qüestions a tenir en compte, des de com vull que sigui el meu taüt, que música vull que soni en la cerimònia, aspectes importants a la sepultura. Molta gent va més enllà i se surt del seriós i estricte que pot arribar a ser una cerimònia funerària tal com la coneixem en l’actualitat. Així que, deixen per escrit que en el seu comiat volen que se celebri més la vida que la mort. Celebrem la vida L’haver format part de les vides dels quals deixem aquí una vegada ens hem anat fa que es generin records dels moments viscuts, ja siguin tristos o alegres, i al mateix temps s’aboquin llàgrimes o riures en recordar-los, en definitiva, estem homenatjant la persona que ja no està. Així que, planificar el teu propi funeral. Ja pots Residència...

Llegeix més

La saviesa dels majors (Segona part)

Posted by on oct. 31, 2019 in Blog, Noticies |

La saviesa dels majors (Segona part) La saviesa dels majors… Segona Part El jove va fer el que el seu pare li havia aconsellat i va portar la corda de cendra al seu senyor. Ningú més havia aconseguit complir amb la difícil tasca. Així que el jove pagès va rebre moltes felicitacions i lloances del seu senyor. Un altre dia, el senyor va tornar a convocar als homes del llogaret. Aquesta vegada els va ordenar a tots portar-li una petxina travessada per un fil. El jove pagès es va tornar a desesperar. No sabia com es podia travessar una petxina! Així que, quan va arribar a casa, va tornar a preguntar al seu pare el que havia de fer i est li va contestar:      – Agafa una petxina i orienta la seva punta cap a la llum – va explicar l’ancià -. Després agafa un fil i enganxa un gra d’arròs. Llavors dóna-li el gra d’arròs a una formiga i feix que camini sobre la superfície de la petxina. Així aconseguiràs que el fil passi d’un costat a l’altre de la petxina. El fill va seguir les instruccions del seu pare i així va poder portar la petxina davant el senyor d’aquestes terres. El senyor es va quedar molt impressionat:      – Estic orgullós de tenir gent tan intel·ligent com tu en les meves terres  – Com és que ets tan savi? – li va preguntar el senyor El jove va decidir contestar-li tota la veritat:      – Veureu senyor, haig de ser sincer. Jo hauria d’haver abandonat al meu pare perquè ja era major, però em va fer pena i no ho vaig fer. Les tasques que ens va encomanar eren tan difícils que només se’m va ocórrer preguntar al meu pare. Ell m’explico com havia de fer-ho i jo us he portat els resultats. Quan el senyor va escoltar tota la història, es va quedar impressionat i es va adonar de la saviesa de les persones majors. Per això es va aixecar i va dir:      – Aquest pagès i el seu pare m’han demostrat el valor de les persones majors. Hem de tenir-los respecte i per això, a partir d’ara, cap ancià haurà de ser abandonat. I a partir de llavors els ancians del poble van continuar vivint amb les seves famílies encara que complissin seixanta anys, ajudant-los amb la saviesa que havien acumulat al llarg de tota la seva vida.   Font: Internet Foto:...

Llegeix més

Las cookies son importantes para ti, influyen en tu experiencia de navegación, nos ayudan a proteger tu privacidad y permiten realizar las peticiones que nos solicites a través de la web. Utilizamos cookies propias y de terceros para analizar nuestros servicios y mostrarte publicidad relacionada con tus preferencias en base a un perfil elaborado con tus hábitos de navegación (por ejemplo, páginas visitadas). Puede cambiar la configuración u obtener más información en nuestra "política de cookies".

política de cookies".

ACEPTAR
Aviso de cookies