Share Button

Paraules per al record

Tots hem viscut moments tristos en els quals ens ha tocat acomiadar a algú. Però no parlem d’aquells comiats en les quals “ja ens veurem per aquí”, ens referim a aquells comiats en què ja no tornarem a veure a aquesta persona mai més. Són aquells comiats sempre amb sabor amarg en les quals et sents esfonsat, en les quals el cap et va a mil i el teu cervell comença a crivellar-te amb pensaments de l’estil “se m’han quedat moltes coses en el tinter, el podria haver abraçat més, li podia haver dit tot el que estava callant…” Aquells comiats dels quals ens costa tornar a aixecar-nos però de les quals hem d’empènyer per a poder avançar.
 
Paraules per al record
 
Hi ha moltes maneres de poder deixar enrere aquesta tristesa, hi ha qui s’ailla i deixa que tot flueixi, hi ha qui s’enfronta a ella i intenta fer coses en l’altre extrem, en el de l’alegria i hi ha gent que la mira de cara i a tots aquests pensaments que ens assalten en aquest moment, els posa paraules.
 
A internet hem trobat un exemple de l’última manera que us hem comentat. Heiny Yataco, és una periodista de Upsocl, un canal que genera contingut digital de tota mena. que va escriure una carta al seu pare mort 8 anys enrere.
 
 
Paraules per al recordHan passat 8 anys des que et vas anar, i confesso que aquests anys se’m fan dies, perquè encara no puc creure que no et tingui més en la meva vida. La teva partida va ser l’etapa més dolorosa de la meva vida, perquè sens dubte vas ser el millor pare. Déu et va portar en el moment menys esperat i sense previ avís, et va portar quan jo estava començant a madurar, quan la meva adolescència estava acabant, quan la meva vida començava a ser encara més feliç. La teva partida no em va donar temps a poder acomiadar-me de tu, tenia tantes coses per dir-te, tant per agrair-te.

Vas fer de la meva infància i infantesa, les etapes mes boniques de la meva vida, etapes inoblidables plenes de viatges i experiències. Has fet de la meva vida la millor, no tinc dubte que vas complir molt bé la teva labor de pare. Mai vas fer que em faltés res, i sempre et vas encarregar de fer-me feliç.

I confesso que ara tot se m’és difícil. Voldria poder ser capaç d’arribar a casa i poder explicar-te com em va anar en la universitat, lo feliç que sóc estudiant.

Voldria poder asseure’m en la teva falda i que sàpigues de les caigudes i assoliments que estic tenint.

Voldria arribar a casa amb l’esperança que a la nit el teu petó de comiat estarà per a mi, que la teva abraçada sempre serà el meu millor abric.

Voldria rebre una trucada teva i sentir-te aconsellar-me en els meus dies de poca tolerància.

Voldria que em cridessis l’atenció per les coses ximples que faig i em brindis el teu suport incondicional com solies fer-ho.

Voldria només una abraçada teva, i poder reconèixer el teu perfum que tant m’agradava, només vull poder veure’t una vegada més i sortir a sopar amb  la  mamà i els meus germans.

Sempre em deies que havia de triar bé la persona de la qual m’enamoraria, i sempre et vaig dir que les meves expectatives eren altes.

Perquè vull a algú com tu, algú que estimi tant a la seva família de la manera en què tu ho feies, algú que es preocupi tant pels seus fills i sempre sorprengui la seva esposa amb detalls inesperats, algú que es posi en mans de Déu com tu ho feies, algú que sigui capaç de trobar en les coses petites les més grans alegries.

Em fas molta falta, i puc dir que sento una mica d’enveja en veure com a amigues meves tenen als seus papàs amb vida i no saben valorar-los.

Li estic agraïda a Déu per haver-me donat un pare tan meravellós per 16 anys; guardo cada record al teu costat, cada somriure, cada plor, cada moment de felicitat que passem en família.

Gràcies per tots els moments que vivim, per tots els valors que en mi vas inculcar, per ensenyar-me que malgrat les circumstàncies sempre hem de lluitar pel que volem, per demostrar-me que un somriure pot canviar moltes coses.

Sens dubte t’estimo i sé que cada vegada ens falta menys per a poder veure’ns, mentrestant seguiré amb tot el que volies que jo anés, una immensa abraçada i un gran petó d’aquí fins al cel.

 
Recorda sempre sempre que, una persona no desapareixerà mai de la nostra vida mentre visqui en els nostres records.

Font: Upsocl
Foto: Enrique Meseguer en Pixabay