Share Button

Quan parlem de solitud, parlem d’un enemic temut per tots, encara que generalment més temut per les persones majors.
Durant la nostra etapa activa treballem, tenim amistats, sortim, portem una vida social molt amena. Què passa quan arriba la jubilació? Aquesta vida activa moltes vegades se segueix mantenint però s’acobla al ritme de vida al que enfoquem aquesta nova situació, encara que moltes vegades, el fet de no tenir ja uns horaris fixos com els quals teníem quan anàvem a treballar, provoca que la persona major cada vegada més vagi caient en una rutina solitària, no venint de gust sortir, la qual cosa ens porta a anar perdent de vista les amistats, és a dir, ens porta a una situació d’aïllament social. mayores

Si bé és cert que hi ha persones que busquen la solitud com una forma de recolliment, d’estar amb si mateixos, i saben portar aquesta situació, hi ha altres persones, i més en el col·lectiu dels majors, per les quals aquesta situació és realment complicada d’assumir. El punt d’inflexió més important de la solitud es produeix quan el cònjuge mor; és en aquest moment quan la solitud cobra més rellevància. Es va la companyia, l’afectivitat, es va el company, el bastó que ens guia al llarg de la vida i amb el qual has compartit moltes coses, tant a nivell emocional com a material, les tasques de la llar, la gestió del temps en les activitats… És en aquest moment quan la persona major ha d’aprendre a gestionar el seu temps. Una bona opció són les llars de jubilats, on entren en contacte amb activitats que abans no s’haguessin imaginat fer, i on es creen relacions socials que fan pujar l’autoestima en sentir que formen part d’alguna cosa, d’un grup…

Moltes vegades haurem sentit que els ancians que viuen en les residències geriàtricas són bons candidats a patir solitud. En molts casos la situació és aquesta, ja que l’arribada a la residència sempre ve provocada per situacions externes que han fet a l’ancià sentir-se desarrelat dels seus pertinences, haver d’abandonar la seva casa, la seva vida… Però hi ha molts altres casos en els quals la situació és tot el contrari, ja que molts dels quals arriben a les residències fugint de la solitud que sentien quan estaven a casa, apartant-se de les obligacions i les càrregues de les llars que, a certes edats, ja se’ls fan molt pesades. A la residència troben gent que ha passat per la seva mateixa situació i veuen en els altres un bastó de suport que creien que ja no trobarien. Participen en activitats que fomenten hàbits que havien adquirit de joves, tals com cosir, encarregar-se de l’hort… i això provoca en l’ancià una sensació de benestar que es tradueix en un augment de la seva autoestima.

Font: hola.com, experiències a Residència Barcelona

Foto: pixabay.com